Que accepta el seu ús. Més informació MÉS ESPORT Luís Vañó, un Villar a la Federació Espanyola de Ball Esportiu (i 3)

29 julio 2017 | Por Redacción | Categoria: Baile deportivo, Otros Deportes

Edita Balcaityte, durant l’entrevista amb ‘El Món’. | JORDI BORRÀS

Edita Balcaityte és entrenadora i jutgessa professional de ball esportiu. Va arribar a Catalunya l’any 1999 procedent de Lituània, el seu lloc de naixement, i ho va fer amb el títol oficial d’entrenadora-pedagoga expedit per la Universitat de Klaipeda. Aquesta llicenciatura li permet, si així ho sol·licita, la immediata convalidació del títol d’entrenadora de màxima categoria a qualsevol país del món, una petició que, tal i com ha volgut fer públic, li va provocar un conflicte amb el president de la Federació Espanyola de Ball Esportiu, Luís Vañó.

En una entrevista concedida a El Món, reforçada per una denúncia presentada per Balcaityte a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Sarrià-Sant Gervasi, l’entrenadora explica unes presumptes insinuacions sexuals perpetrades per Vañó durant el procés de convalidació del seu títol. Segons la lituana, la negativa a mantenir «una relació personal més enllà de l’amistat» ha fet que el president de la FEBD l’hagi «perjudicat de manera reiterada» a nivell professional. Contactat per El Món, Luís Vañó ha refusat fer cap tipus de declaració.

Vostè comenta que Luís Vañó la va convocar a una cita privada. Però abans d’això, vostè va demanar que li convalidessin el títol d’entrenadora. És així?

Sí, ho vaig demanar per escrit, per mail. Em van respondre que em convalidaven amb una categoria baixa, la B, i no amb la categoria màxima. Per la meva titulació universitària d’entrenadora-pedagoga m’haurien d’haver convalidat amb la màxima categoria. A banda d’això, ja tenia convalidat el títol de màxima categoria amb l’Associació de Professionals del Ball Esportiu. Ells mateixos, en una carta, quan van informar sobre les convalidacions de titulacions, van dir que les titulacions màximes de professionals es convalidarien amb la titulació màxima de la Federació, a nivell amateur.

Vostè va dir que això no podia ser. No ho va acceptar.

Els vaig respondre per mail i els vaig dir que no estava d’acord. Em van donar un número de compte corrent per fer l’ingrés de la convalidació, perquè s’havia de pagar cada convalidació. M’hi vaig negar una altra vegada. Va començar la nova temporada i ens van enviar una carta dient que no podríem presentar les nostres parelles a la competició si no teníem les convalidacions de la Federació Espanyola. No els vaig fer l’ingrés de la categoria B i pocs dies després em va trucar Vicens Torremadé, d’una escola de Barcelona, per comunicar-me que Vañó volia parlar amb mi en privat, sobre la convalidació.

En una reunió privada?

Sí, privada i a l’escola de Vicens Torremadé, quan l’haguéssim pogut fer a la seu de la Federació, a Barcelona.

No la va citar a la seu de la Federació, aleshores.

No. M’hagués pogut dir que anés a la seu de la Federació o dir-me que tenia dubtes sobre alguna documentació, perquè li portés.

No li va demanar cap document?

Cap. El títol ja l’havia de tenir als seus arxius, perquè precisament, amb aquest títol em van permetre fer tots els exàmens de jutge. Sinó no m’ho haguessin permès. Els vaig fer amb l’anterior president de la Federació, Carlos Freitag, que després va ser president de la Federació Internacional. Em van reconèixer el títol i em van permetre fer l’examen de jutge. Però Vañó no em va demanar res, només anar a parlar.

I en aquesta conversa, ell què li va dir?

Vam estar parlant durant bastanta estona i intento recordar la conversa. Va ser una conversa totalment sense sentit, perquè vam estar molt temps sense parlar de la titulació. Quan em va rebre, va ser un atac psicològic. Em va fer sentir malament perquè em va dir que havia de ser més amable amb la gent i saludar pels passadissos, i també que sempre portava problemes. Però, quins problemes? Em va dir que preguntava molt. Però, preguntar, demanar explicacions genera problemes? Em va explicar que en aquest país no era així, que aquí hi ha una mentalitat diferent, que s’ha de tancar la boca, fer allò que et diuen i no parlar massa.

I vostè estava acostumada a, si hi ha dubtes, preguntar-los?

Exacte. És el més normal. I així fou amb Carlos Freitag. Si tenies qualsevol dubte a nivell de competició esportiva, podies parlar-ho amb ell i preguntar. Era el normal. Però això, com ara ho entenc, era perquè no parlés, perquè ningú havia de saber res del què passa dins la Federació. I l’entrant, el primer plat, va ser així, dient-me que havia d’estar callada.

I aleshores, amb el tema del títol?

Vam començar a parlar del títol, perquè no avançàvem. Vaig enviar molts mails a la Federació amb les lleis de la Unió Europea que diuen que les titulacions es convaliden automàticament. Ell em va escoltar i em va dir una cosa molt rara: ‘Jo conec aquesta llei perquè jo mateix vaig ser-hi quan es va aprovar’. Però on? A Brussel·les? Em va descol·locar. Aleshores va dir ‘si jo vull, puc no convalidar-te la teva titulació’. Això em va xocar.

I això què significa?

Com ho puc entendre jo? Vam parlar en una taula, l’un davant de l’altre. Altra vegada, jo vaig intentar parlar de les lleis. ‘Lleis són lleis, però…’. Em vaig quedar descol·locada perquè no esperava una conversa així.

Ell tenia la paella pel mànec.

Sí, exacte. Va voler mostrar que ell controlava la situació. Però jo aquestes coses no les accepto, no les puc entendre. ‘Si jo vull…’.

Perquè és una normativa oficial, no?

Sí, és clar.

Finalment li va convalidar el títol?

Al final vam parlar de la convalidació i d’altres coses que no tenien cap sentit. Després va dir, d’acord, ‘aleshores jo et convalido’.

Ell?

Sí, ell. ‘Jo et convalidaré les titulacions A d’estàndard i A de llatins’. Bé, és el què havia de fer. Aleshores em va dir, ‘ara estàs contenta?’. I li vaig dir que sí, és clar. Es va asseure enrere, va fer una pausa, va posar els ulls de manera estranya, que semblava que ploraria, i va dir ‘jo no’. Em vaig sentir descol·locada, què havia fet malament? Però bé, ell és una persona que moltes vegades et fa sentir malament. Per què no estava content? ‘Pensava que podríem tenir alguna cosa més’, va dir. ‘Alguna cosa més com amics’. Bé, ja som amics, li vaig dir.