Miquel Pou Vicens, Candidat a president del FC Barcelona

29 enero 2010 | Por Redacción | Categoria: 1ª División, Fútbol

“La força de les Penyes”

He decidit donar el pas de presentar-me a les eleccions del FCBARCELONA, després de constatar repetides vegades que l’actual president i la seva junta han estat un autèntic desastre a la gestió cap al soci no resident a Barcelona i cap al món de les penyes.

El Sr. Laporta va començar bé el mandat, però la seva figura presidencialista va fer que a poc a poc s’anés allunyant d’elles i que els directius nomenats per a aquesta finalitat han estat poc més que comparses, que semblaven més preocupades en la seva imatge, que no en tenir contacte directe amb el soci-Penyista.

Programa electoral bàsic

1 – Les decisions de caràcter esportiu (baixes, altes, etc) seran preses per i només pel cos tècnic de club.

– Si el cos tècnic així ho decideix, no fer gires maratonianes a la pretemporada, el Barça ha de renegociar els seus actuals contractes de televisió, publicitat, patrocinadors, etc. Sent amb diferència el club que més diners ingressi en aquest concepte.

2 – L’ampliació-remodelació de l’Estadi, ha de tenir en compte a l’hora de realitzar les peticions de reserves que puguin fer les penyes, reservant per tant x localitats per a que els penyistes puguin acudir en grup i que no passi com ara, que o bé no van o si ho fan hagin d’estar disseminats per l’Estadi.

– El projecte de remodelació de l’Estadi ha de considerar la possibilitat que aquest pugui convertir-se en una gran font d’ingressos com altres estadis (el nou estadi del Bayern de Munic, etc) així com que sigui un projecte mediambientalment sostenible i econòmicament beneficiós.

– Davant la delicada tessitura econòmica que viuen molts socis, congelar tots els quotes tant de soci com els abonaments. A aquells socis en situació d’atur, donar-los l’oportunitat de posposar la seva quota fins que la seva situació econòmica millori.

3 – Transparència total en els comptes de club.

– Declaració davant els socis del patrimoni personal dels candidats abans de presentar-se a les eleccions.

– Que no es produeixin situacions esperpèntiques com el de Kazan, on més de 50 directius i acompanyants van viatjar gratis.

– Ser directiu de Barça ha de ser un orgull, però també un exemple per al soci.

Vull ser el president de tots i totes, però tenir cura especialment d’aquells socis sense abonament, els abonats de gol, general i la tercera graderia. El president del Barça no ha de ser necessàriament, ni un banquer, constructor o home de negocis, m’autodefineix com el candidat del poble.

1 – En els partits importants fora de l’Estadi, com són les finals de les diferents competicions, un repartiment més generós d’entrades per a les penyes.

2 – El directiu encarregat de les penyes, ha de ser algú proper a la gent, que escolti i parli amb el soci-peyista i no algú, com ve succeint, que es dedica només a lluir vestit i corbata.

3 – És inadmissible, que en ple segle XXI, els socis no residents a Barcelona haguem de desplaçar-nos a votar fins l’Estadi. El Barça, es pot permetre, posar meses electorals en totes i cada una de les capitals de província de l’estat espanyol, així com en aquelles ciutats fora de l’estat on resideixen un nombre important de socis.

4 – Signar convenis de col·laboració amb diferents clubs de tots els racons de l’estat, per així poder incorporar a la masia a aquells jugadors que els tècnics considerin oportú

5 – Com a mallorquí, entenc i comparteixo la idea d’un Barça com a referent de la catalanitat, però al soci d’Extremadura o Melilla, aquestes qüestions ni les entén ni li interessen i això la junta directiva ha de ser capaç de comprendre i de no insultar ni menysprear aquell que no pensi de la mateixa manera.

6 – Un Barça català i universal, però no polititzat.

La meva experiència

Fa 7 anys amb una dotzena d’amics fon la penya «Els Tamarells», de la qual, va ser president dels primers 5 anys (actiualment sóc vicepresident). A dia d’avui comptem amb més de 600 socis, tots al corrent de pagament, dels quals 60 són també socis del club i 10 abonats.

Pagant una quota anual de 35 €, cada partit que el nostre equip juga a casa, sigui quina sigui la competició, sortegem, 6 viatges al Camp Nou, amb les despeses totalment pagats de desplazamiiento i entrada. Cal tenir en compte la despesa que suposen els desplaçaments, ja que al viure a Mallorca només tenim l’opció de l’avió.

En total són prop de 200 socis els que poden així complir el seu somni, cada temporada.

Des de la fundació de la penya, fins al dia d’avui, mai he viatjat gratuïts oa càrrec de la penya, així com renunciï perquè fossin sortejats entre lel resta de socis, a les entrades de les dues finals de Champions, a la final de la copa del rei, de Supercopa d’Espanya i d’Europa.

Actualment, sóc el cap de l’àrea social del Club Esportiu Atlètic Balears, de la 3a divisió Balear.

Recuerda si eres entrenador, jugador, directivo de un club o de una federación, o estás relacionado de alguna forma con este maravilloso deporte y te gusta escribir y compartir las novedades y noticias de vuestra actividad deportiva, aquí puedes hacerlo gratuitamente y llegar a toda la comunidad.
deportebalear@gmail.com